Morir o no

 

Morir o no, viure o no. Què val més la pena, viure mortificat o morir i deixar de sofrir? Quan es tenen molts problemes en la vida, les persones no saben què seria el correcte de fer, però la majoria d’elles fan tot el contrari a allò que seria el millor per a cadascú.

            Aquesta obra de teatre ens mostra la realitat en relació amb la mort.  En la vida, podem tindre molts problemes greus però es diu que tot té solució menys la mort, no?

Doncs, tot depén de la situació de cada persona, i en aquest espectacle ens mostren com podem acabar amb les nostres vides.

És veritat, es diu que la mort és l’únic problema que no té solució. Però si reflexionem una mica, podem adonar-nos que moltes morts, podrien haver sigut evitades. Per exemple, si no prenem drogues, no morirem de sobredosi, si no ens distraiem quan conduïm, tampoc morirem en un accident de trànsit, o si un marit no li pega a la seua dona, aquesta no morirà maltractada.

Potser, podem dirigir-nos a la mort sense saber el que fem, però quan ja la tenim damunt, no podem retrocedir, i res farà que el temps torne a ser com era. En un segon, pot canviar-nos la vida. Una acció, una distracció o la simple confiança en nosaltres mateixos, pot fer que ens sentirem malament la resta de la nostra vida, per no evitar allò que era evitable, o simplement podem acabar amb el nostre diamant; la vida.

També hi ha morts que són inevitables, i que per molt que haguérem volgut fer alguna cosa per evitar-la, no hi ha remei, com per exemple una malaltia.

             Després de veure l’obra i reflexionar, t’adones de la por que entra en pensar que la mort està present dia a dia, i que a qualsevol persona del teu voltant, o a tu mateix, li pot arribar en un moment o en un altre, i que podria haver sigut evitada. O no, ja que com ens han mostrat, hi ha circumstàncies que són inevitables.

Les persones, pensen més en viure, és el que ens agrada a tots, viure i no sofrir. Viure i no morir. La mort no la pensem fins que no trobem situacions properes a nosaltres, i és ací on hem de tindre clar com és la vida de valuosa, que hem de gaudir cada segon com si fóra l’últim.