Carnaval. Un bon llibre per regalar.

Comunicació sobre diferents coses rellevants.

Estimats pares i mares: ,

Us  escrivim aquesta carta per a comunicar-vos diverses coses. D'una banda, us informem que la classe d’anglés  que els vostres fills i filles reben els dimarts i els dijous canviarà de data. A partir de la setmana que ve s'impartirà els dimecres i els divendres. Actualment, tenen dues hores setmanals que es mantindran fins a  final de mes. A partir d'aquest moment, el nou professor, John Par, en donarà deu hores mensuals, repartides segons el seu criteri. Si teniu algun problema, el trobareu al despatx general de nou a deu.

En segon lloc i respecte a l'excursió, recordem que inicialment, teníem la intenció d'anar al Museu del Vi a Paredon,  Monòver. Però no podrem anar-hi perquè no demanàrem amb antelació les entrades i ara no en queden per a aquest mes.

Alguns de vosaltres no heu ingressat els diners de la quota del material. El número del compte corrent on cal fer l'ingrés apareix en el document que us adjunte. També podeu lliurar directament els diners a l'encarregat del menjador. El localitzareu de nou a onze a secretaria.

Teniu a la vostra disposició el «Bloc del Cicle». Com vam acordar en l'última reunió, penjarem-hi tota la informació que vegem i siga interessant. Així aconseguirem estalviar-nos almenys dos de les reunions que solem fer anualment. L'adreça és http://tossaldemillar.blogspot.com.

Finalment, hem de comunicar-vos que el Claustre de professors d'aquest centre, actualment anomenat CEIP 45 de la Canyada de Fenollar, ha estudiat la proposta de la nova denominació que ha estat tramitada per l'AMPA.

Recordem que en va haver una consulta popular promoguda per l'AMPA per triar un nom nou per al col·legi entre diverses possibilitats. Va quedar en primer lloc el nom de «Tossal de Millar» que, com sabeu, és la denominació de la zona on està situat.

Després d'un intens debat, el claustre ha aprovat el nom de «Tosal de Millar», escrit amb una sola essa. Es van dir arguments a favor i en contra. Entre els primers, es va comentar que aquesta era l'ortografia que sempre s'havia utilitzat per al nom de la zona i que ara no era moment de modificar res. D'altra banda, el grup que defensava la proposta inicial aprovada per l'AMPA va argüir que la paraula «tossal» no pertany a l'espanyol sinó al català i, per tant, són les regles ortogràfiques del català les que han de prevaldre i, en conseqüència, només existeix la possibilitat d'escriure-ho amb dues esses. A més, van afegir que segons la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, la Canyada és zona de predomini lingüístic valencià i açò implica que la toponímia menor s’ha de mantindre la forma valenciana, si existeix.

La votació va donar com a vencedora la contraposada del claustre i és així com s'elevarà al Consell Municipal. Tots els mestres del primer cicle de primària del col·legi, tant del PIP, com del PEV i del PIL, creiem que el claustre ha comès un error que intentarem que es corregisca. Si penseu que el tema mereix la vostra atenció, per favor, visiteu l'entrada del bloc que obrirem demà sobre el tema per a enviar-nos comentaris amb idees que puguen orientar la qüestió.

Esperem els vostres comentaris.

Una abraçada

Els mestres i les mestres del Primer Cicle.

Consells per millorar amb el valencià!

Estimats pares i mares,

                Com que estem a principi del curs, us vull comentar la situació en la qual es troba la classe dels vostres fills en relació amb els companys i el nivell del valencià. Enguany són a classe uns trenta alumnes, dotze dels quals no són nascuts a Espanya, i els nascuts a Espanya son de províncies diferents, com Sevilla, Extremadura o Múrcia, i són només cinc xiquets de Mutxamel. Com podeu saber, estem en una classe de línia en valencià, i la majoria dels alumnes tenen dificultat amb la llengua, perquè no l’han parlat mai. La meua tècnica a classe és parlar-los en valencià fent gestos, amb dibuixos... per tal de facilitar que m’entenguen.

Com que vosaltres, els pares, també necessitareu ajuda amb el valencià per ajudar als vostres fils, us diré alguns materials molt interessants que podeu trobar a la web.  El Fonet i el Saó, són dos recursos que ajuden a millorar la fonètica en valencià, ja que ens permeten llegir un text senyalant-nos totes les paraules amb les que hem d’anar amb cura per a pronunciar-los.

També puc comunicar-vos el nom d’una revista electrònica “Llengua Societat i Comunicació” amb el títol de “La Unió Europea i l’articulació de la diversitat lingüística” que la podem trobar també per Internet, posant aquesta direcció en Google. Podreu trobar informació molt útil que té l’objectiu de difondre treballs centrats en la interfície entre llengua i societat. La revista té la voluntat expressa de transferir el coneixement interdisciplinari entre llengua i societat a la comunitat científica i també a la societat. D’aquesta manera, i atès que l’àmbit en què es mou la revista és interdisciplinari i molt sovint les àrees que s’hi aborden estan incomunicades, el propòsit central de la revista és presentar diferents estats de la qüestió sobre diferents connexions entre la llengua i la societat en un sentit ampli.

Altres fonts d’ajuda poden ser unes pàgines online que us adjuntaré a continuació. La primera pàgina és de la Universitat d’Alacant; http://www.ua.es/uem/. La UEM és La Unitat per a l’Educació Multilingüe i el seu objectiu és donar facilitats als centres educatius en matèria multilingüe. Per aquest motiu, ací trobem varietat en diccionaris com xinés o àrab amb possibilitat de traduir al català i amb l’oportunitat de fer diverses activitats per a la seua comprensió. També és molt bona la recomanació sobre certs llibres de lectura, és una forma fàcil i segura de donar un pas més en saber parlar el valencià.

I la segona pàgina és http://www.txec.es . Ací trobem coses més pràctiques per als xiquets, ja que tenen dividides les diferents matèries, la qual cosa facilita l’aprenentatge dels xiquets depenent de quines siguen les que millor sap o les que més li costen. A més poden fer activitats de les diferents àrees, i depenent del seu nivell de valencià, podran llegri uns llibres o uns altres per a la seua comprensió.

Espere que aquesta informació us ajude a comprendre millor l’important que és l’ensenyança en valencià així com la seua utilització. Aprofiteu les ferramentes que us facilite per poder ajudar, conjuntament amb mi, a  millorar  el nivell de valencià dels vostres fills i també, el vostre propi.

Moltes gràcies.

La tutora.

Aprendre a conviure amb els companys

De vegades al llarg del curs, els xiquets provoquen una sèrie de conflictes que no són necessaris. A l’escola es pot ajudar que aquestes coses no passen, i si passen,  que es solucionen, però la responsabilitat és compartida entre els pares i els mestres.

Els xiquets poden passar per diversos problemes, però els  més comuns són les baralles per objectes i la marginació. Encara que la marginació és més greu que les simples baralles per coses, aquestes poden ser causa de que els xiquets no es troben bé amb els companys, i els mateixos tendeixen a marginar-se del grup. Aquests dos problemes que sorgeixen a l’escola i a classe diàriament, estan molt relacionats.

Quan un professor veu que dos alumnes es barallen per una cosa qualsevol, la solució és dir que un ratet jugarà un, i altre ratet jugarà l’altre. Però això no és el correcte. Hem de fer que ells mateixos pensen que seria el millor per als dos, de quina manera podrien eixir guanyant els dos. A casa, entre germans, de segur que passa el mateix, i és una qüestió que s’hauria de parlar amb més detenció, perquè de la forma que els xiquets es comporten a casa, ho faran en el col·legi.

Per altra banda, existeix la marginació. Penseu que no és evitable? Doncs esteu molt equivocats. La marginació es produïda pel menyspreu d’un grup de xiquets cap a un altre. I ara us pregunte com pares que sou, us agradaria que el vostre fill fóra el que està en tots els esplais a soles sense tindre cap amic amb el qual jugar? Pense que no. Per aquest motiu aquest és un tema que també s’ha de tractar a casa. És igual la marca de sabates que tinga un xiquet o un altre, és el mateix que siga espanyol o  d’altra nacionalitat. L’arrel d’aquest problema està en els pares. Els fills de pares autoritaris seran aquells que deixen de costat a un xiquet o a un altre, ja que seran ells els que es pensen que estan per damunt dels altres, a causa de que a la seua casa només reben càstigs per part dels pares.

Tots els problemes tenen solució, però quan els xiquets estan en l’època de l’escola,hem d’anar amb cura pels costums que poden agafar, perquè els poden perjudicar en el futur.

Encara que és una tasca complicada, tots junts podem fer dels vostres fills unes persones que sàpiguen conviure amb els altres.

Recepta: Mandonguilles de carbassó

Ací teniu una recepta per fer que els vostres fills mengen de tot!

Ingredients

§ 5 carbassons § 2 llesques de pa § 50 cl de llet § 150 grams de formatge ratllat § 1 ramet d'alfàbega § 1 grà d'all § 1 tall de pernil cuit § 50 grams de pa ratllat§ 1 ramet de julivert § 200 cl d'oli per a fregir § 1 polsim de sal § 1 polsim de pebre

Preparació

Posar una mica d'oli a escalfar en una paella gran. Daurar el grà d'all, pelat i picat i afegir els carbassons rentats i trossejats. Coure uns 30 minuts.
En acabar aquesta cocció afegir el julivert picat.
Triturar aquesta preparació amb la batedora, afegir el pernil cuit trossejat i seguir batent fins obtenir una massa homogènia.
Passar la barreja a un bol i incorporar el pa remullat en la llet, l'alfàbrega picada, el formatge ratllat i la llema d'un ou. Barrejar bé i salpebrar. Deixar en repòs uns 25 minuts.
Després, formar les mandonguilles, passar-les per la clara d'ou, una mica batuda, i el pa ratllat.
Fregir les mandonguilles en abundant oli calent. Escórrer en paper absorbent. Servir al moment.

Conferència de Dolors Jimeno

Estimats pares i mares,

            Dues setmanes després de començar el curs, va vindre al nostre col·legi l’ escriptora Dolors Jimeno. Aquesta escriu literatura infantil i juvenil, i la seua conferència va ser admirada per aquells lectors interessats per aquest tipus de literatura. Tornarà el 2 de desembre, i no estaria gens malament que assistiu. Us explicaré una mica quins temes va tractar per animar-vos a vindre.

            Dolors va començar la conferència parlant d’una de les coses que més li agraden en la vida, la ciutat de València, i per fer-nos un resum de la seua vida en aquesta cuitat, un mes  abans de donar aquesta conferència, va escriure un text “ Intramurs “. L’autora ens explicà que  el va escriure perquè volia escriure alguna cosa on la ciutat fóra la protagonista, i així ho va fer. En aquest relat ens conta part de la seua vida, fins que va anar a la universitat, i com la va viure a la seua ciutat.

            Un tema que també va destacar  va ser la història del riu Túria. Ens va contar, com ja sabem, que aquest riu passava per València, però que a causa dels embassaments i del clima es quedà pràcticament sec. Quan es va produir la riuada, van haver de canviar el curs del riu perquè no tornara a repetir-se, i el van fer expropiant camps perquè passara l’aigua per ells,  aleshores van fer del riu un jardí verd.

            Quan el públic va fer preguntes a l’autora, va parlar de l’estudi del valencià. Va explicar que en la seua època, hi havia un centre cultural, a València, on la gent escrivia i organitzava jocs, i era en aquest lloc on es feien cursos per correspondència de la llengua, ja que no s’estudiava valencià.

            Va parlar d’algunes de les seus obres de literatura juvenil, “ Un edifici en forma de vaixell” , on ens diu que la va escriure a partir de l’experiència de la seua filla en un campament d’estiu, on ho va passar malament.

            Per finalitzar, parlà d’altres autors, com per exemple Joan Francesc Mira o Ferran Torrent, els quals també escriuen literatura infantil, i destaquen molt.

            És molt convenient i pràctic que assistiu, ja que d’aquesta manera podríeu interessar als vostres fills per la lectura infantil i juvenil, i al mateix temps gaudirien llegint històries que ells mateixos podrien viure.

Morir o no

 

Morir o no, viure o no. Què val més la pena, viure mortificat o morir i deixar de sofrir? Quan es tenen molts problemes en la vida, les persones no saben què seria el correcte de fer, però la majoria d’elles fan tot el contrari a allò que seria el millor per a cadascú.

            Aquesta obra de teatre ens mostra la realitat en relació amb la mort.  En la vida, podem tindre molts problemes greus però es diu que tot té solució menys la mort, no?

Doncs, tot depén de la situació de cada persona, i en aquest espectacle ens mostren com podem acabar amb les nostres vides.

És veritat, es diu que la mort és l’únic problema que no té solució. Però si reflexionem una mica, podem adonar-nos que moltes morts, podrien haver sigut evitades. Per exemple, si no prenem drogues, no morirem de sobredosi, si no ens distraiem quan conduïm, tampoc morirem en un accident de trànsit, o si un marit no li pega a la seua dona, aquesta no morirà maltractada.

Potser, podem dirigir-nos a la mort sense saber el que fem, però quan ja la tenim damunt, no podem retrocedir, i res farà que el temps torne a ser com era. En un segon, pot canviar-nos la vida. Una acció, una distracció o la simple confiança en nosaltres mateixos, pot fer que ens sentirem malament la resta de la nostra vida, per no evitar allò que era evitable, o simplement podem acabar amb el nostre diamant; la vida.

També hi ha morts que són inevitables, i que per molt que haguérem volgut fer alguna cosa per evitar-la, no hi ha remei, com per exemple una malaltia.

             Després de veure l’obra i reflexionar, t’adones de la por que entra en pensar que la mort està present dia a dia, i que a qualsevol persona del teu voltant, o a tu mateix, li pot arribar en un moment o en un altre, i que podria haver sigut evitada. O no, ja que com ens han mostrat, hi ha circumstàncies que són inevitables.

Les persones, pensen més en viure, és el que ens agrada a tots, viure i no sofrir. Viure i no morir. La mort no la pensem fins que no trobem situacions properes a nosaltres, i és ací on hem de tindre clar com és la vida de valuosa, que hem de gaudir cada segon com si fóra l’últim.